. . . . . . "\u662F\u6307\u92FC\u7434\u4E0A\u6BCF\u4E00\u500B\u9375\u6240\u7522\u751F\u7684\u8072\u97F3\u983B\u7387\uFF0C\u4EE5\u8D6B\u8332\u70BA\u55AE\u4F4D\u3002\u73B0\u4EE3\u7684\u92FC\u7434\u4E0A\u5171\u670988\u81F3108\u9375\u3002\u572888\u952E\u94A2\u7434\u4E0A\uFF0C\u7B2C49\u9375\uFF0C\u5373\u7B2C5\u500BA\uFF08\u4EA6\u7A31A4\uFF09\u4E00\u822C\u4F5C\u70BA\u8ABF\u97F3\u6A19\u6E96\u97F3\u3002\u73FE\u884C\u7684\u6A19\u6E96\u662F440\u8D6B\u8332\uFF0C\u4EA6\u7A31A440\u3002\u6B77\u53F2\u4E0A\u66FE\u6709\u4E0D\u5C11\u6A19\u6E96\uFF0C\u7531432\u81F3446\u8D6B\u8332\u4E4B\u9593\u7684\u6240\u6709\u5076\u6570\u90FD\u66FE\u7D93\u4F7F\u7528\u904E\u3002"@zh . . . . . . . . . . . . "Aquest \u00E9s un piano virtual amb 88 tecles, afinat a partir de la nota La 440, que mostra les freq\u00FC\u00E8ncies, en cicles per segon (Hz), de cada nota. A Catalunya fem servir el sistema de notaci\u00F3 franco-belga; \u00E9s a dir, el Do central (de 261'626 hz.) \u00E9s el Do3."@ca . "1107420600"^^ . "La frecuencia de afinaci\u00F3n del piano se consigue partiendo como base del sonido la 440, elegido por convenci\u00F3n. A continuaci\u00F3n se muestran las teclas de un piano virtual est\u00E1ndar con 88 teclas con las frecuencias, en ciclos por segundo (Hz), de cada nota. Esta distribuci\u00F3n de las frecuencias se conoce como temperamento igual, es decir, la octava est\u00E1 dividida en 12 semitonos perfectamente iguales (desde el punto de vista logar\u00EDtmico). Cada tono se obtiene multiplicando el anterior por la ra\u00EDz duod\u00E9cima de dos. Por ejemplo, normalmente el la de la octava central del piano (la3 seg\u00FAn la notaci\u00F3n franco-belga) es sintonizado a 440 Hz. Para obtener el siguiente semitono (la\u266F), es necesario multiplicar 440 Hz por la ra\u00EDz duod\u00E9cima de 2. Para pasar de la a si (es decir, dos semitonos), es necesario multiplicar 440 por la ra\u00EDz duod\u00E9cima de 2 elevado al cuadrado. Estas frecuencias corresponden a un piano te\u00F3rico ideal. En un piano real, la relaci\u00F3n entre semitonos es ligeramente mayor, especialmente en los extremos inferior y superior, debido al espesor de cuerda que causa inarmon\u00EDa por la fuerza requerida para doblar la cuerda de piano de acero, incluso en ausencia de tensi\u00F3n. Este efecto es conocido a veces como octava extendida y el patr\u00F3n de desviaci\u00F3n se llama curva de Railsback. (V\u00E9ase el art\u00EDculo afinaci\u00F3n del piano)."@es . . . . "Dieser Artikel stellt eine Liste der Frequenzen aller T\u00F6ne der Klaviertastatur in der gleichstufigen Stimmung dar. Dazu die Notennamen auf Deutsch und auf Englisch. Neben der Verwendung von hoch- und tiefgestellten Zahlen f\u00FCr die Oktave ist auch die Notation mittels Strichen gebr\u00E4uchlich. Auf diese geht zum Teil auch die deutsche Aussprache der unten aufgef\u00FChrten Notation zur\u00FCck. Sie ist hier am Beispiel der Oktavierungen des Kammertons dargestellt: Beachte: Die folgende Gleichung ergibt die Frequenz f aus der Tastennummer n, wie in der unten stehenden Tabelle gezeigt wird."@de . . . . "Questa \u00E8 una lista delle frequenze in hertz (cicli al secondo) dei tasti di un moderno pianoforte standard a 88 tasti o di un pianoforte esteso a 108 tasti in , dove il quarantanovesimo tasto, il la centrale (nella notazione internazionale A4), ha la sua fondamentale a 440 Hz. Ogni ottava divide la frequenza in dodici passi identici (per esempio, il quinto la \u00E8 440 Hz e la sua ottava superiore \u00E8 880 Hz), ogni frequenza successiva si deriva moltiplicando (in crescendo) o dividendo (in descrescendo) per la radice dodicesima di due, pari a circa . Per esempio, la frequenza del semitono superiore al la centrale A4 (A\u266F4), si ottiene moltiplicando 440 per la radice dodicesima di due. Per passare dal la centrale A4 al si centrale B4 (salendo di un tono, o due semitoni), si moltiplica 440 per la r"@it . . "Lista de frequ\u00EAncias das teclas de piano"@pt . "Detta \u00E4r en lista \u00F6ver toner i musik."@sv . "1325784"^^ . . . . . "Aquest \u00E9s un piano virtual amb 88 tecles, afinat a partir de la nota La 440, que mostra les freq\u00FC\u00E8ncies, en cicles per segon (Hz), de cada nota. A Catalunya fem servir el sistema de notaci\u00F3 franco-belga; \u00E9s a dir, el Do central (de 261'626 hz.) \u00E9s el Do3."@ca . "Toonhoogtetabel"@nl . "Frequenzen der gleichstufigen Stimmung"@de . "\u92FC\u7434\u9375\u983B\u7387"@zh . . "Frecuencias de afinaci\u00F3n del piano"@es . . "Piano key frequencies"@en . . . . "Questa \u00E8 una lista delle frequenze in hertz (cicli al secondo) dei tasti di un moderno pianoforte standard a 88 tasti o di un pianoforte esteso a 108 tasti in , dove il quarantanovesimo tasto, il la centrale (nella notazione internazionale A4), ha la sua fondamentale a 440 Hz. Ogni ottava divide la frequenza in dodici passi identici (per esempio, il quinto la \u00E8 440 Hz e la sua ottava superiore \u00E8 880 Hz), ogni frequenza successiva si deriva moltiplicando (in crescendo) o dividendo (in descrescendo) per la radice dodicesima di due, pari a circa . Per esempio, la frequenza del semitono superiore al la centrale A4 (A\u266F4), si ottiene moltiplicando 440 per la radice dodicesima di due. Per passare dal la centrale A4 al si centrale B4 (salendo di un tono, o due semitoni), si moltiplica 440 per la radice dodicesima di due, due volte (oppure per la radice sesta di due, approssimativamente ). Per passare da A4 a C5 (il do superiore, corrispondente a una terza minore), si moltiplica 440 tre volte per la radice di due, (o - similmente - per la radice quarta di due, approssimativamente ). Per gli schemi di ogni altro passaggio, si faccia riferimento allo schema dell'accordatura. Questo \u00E8 l'elenco di frequenze per un cosiddetto pianoforte ideale. In un pianoforte reale il rapporto tra i semitoni viene mantenuto leggermente pi\u00F9 ampio, specialmente alle estremit\u00E0 alte e basse, dove la rigidit\u00E0 delle corde provoca inarmonicit\u00E0, ovvero la tendenza delle frequenze armoniche di ogni nota ad alterarsi. Per compensare ci\u00F2, le ottave sono accordate leggermente in modo eccedente, allungate in base alle caratteristiche inarmoniche di ogni strumento. Questa deviazione dal temperamento uguale prende il nome di . La seguente equazione fornisce la frequenza f dell'ennesimo n tasto, come mostrato nella tabella: (a' = A4 = 440 Hz \u00E8 il 49 tasto del pianoforte standard ideale) Oppure, si pu\u00F2 scrivere la stessa cosa cos\u00EC: Viceversa, partendo da una frequenza sul piano standard idealizzato sintonizzato su la centrale a 440 Hz, si ottiene il numero chiave da:"@it . . . . . . . . . . . "Frequenze del pianoforte"@it . . "Fr\u00E9quences des touches du piano"@fr . . . . . "Lista \u00F6ver toner"@sv . . "This is a list of the fundamental frequencies in hertz (cycles per second) of the keys of a modern 88-key standard or 108-key extended piano in twelve-tone equal temperament, with the 49th key, the fifth A (called A4), tuned to 440 Hz (referred to as A440). Since every octave is made of twelve steps and since a jump of one octave doubles the frequency (for example, the fifth A is 440 Hz and the sixth A is 880 Hz), each successive pitch is derived by multiplying (ascending) or dividing (descending) the frequency of the previous pitch by the twelfth root of two (approximately 1.059463). For example, to get the frequency one semitone up from A4 (A\u266F4), multiply 440 by the twelfth root of two. To go from A4 to B4 (up one whole tone, or two semitones), multiply 440 twice by the twelfth root of two (or once by the sixth root of two, approximately 1.122462). To go from A4 to C5 (which is a minor third), multiply 440 three times by the twelfth root of two (or once by the fourth root of two, approximately 1.189207). For other tuning schemes refer to musical tuning. This list of frequencies is for a theoretically ideal piano. On an actual piano the ratio between semitones is slightly larger, especially at the high and low ends, where string stiffness causes inharmonicity, i.e., the tendency for the harmonic makeup of each note to run sharp. To compensate for this, octaves are tuned slightly wide, stretched according to the inharmonic characteristics of each instrument. This deviation from equal temperament is called the Railsback curve. The following equation gives the frequency f of the nth key, as shown in the table: (a' = A4 = A440 is the 49th key on the idealized standard piano) Alternatively, this can be written as: Conversely, starting from a frequency on the idealized standard piano tuned to A440, one obtains the key number by:"@en . . "25332"^^ . . . "Detta \u00E4r en lista \u00F6ver toner i musik."@sv . "Les fr\u00E9quences des touches du piano sont indiqu\u00E9es sur cette page, c\u2019est-\u00E0-dire les fr\u00E9quences de chaque note (mesur\u00E9es en hertz) trouv\u00E9es sur un piano standard avec 88 touches accord\u00E9es sur le la 440. Cette distribution de fr\u00E9quences s'appelle la gamme temp\u00E9r\u00E9e. Chaque hauteur successive se d\u00E9rive en multipliant les hauteurs pr\u00E9c\u00E9dentes par la racine douzi\u00E8me de deux. La fr\u00E9quence est doubl\u00E9e lors du passage d'une octave \u00E0 l'octave sup\u00E9rieure (ex : la3 (A4) = 440 Hz, la4 (A5) = 880 Hz) et la fr\u00E9quence est multipli\u00E9e par environ 1,5 lors du passage d'une note \u00E0 la quinte (ex : r\u00E93 (D4) = 293,66 Hz, la3 (A4) = 440 Hz). La notation \u00AB latine \u00BB est utilis\u00E9e depuis le XIIe si\u00E8cle dans les pays latins alors que la notation \u00AB gr\u00E9gorienne \u00BB ou \u00AB anglo-allemande \u00BB (plus ancienne) est actuellement u"@fr . "Les fr\u00E9quences des touches du piano sont indiqu\u00E9es sur cette page, c\u2019est-\u00E0-dire les fr\u00E9quences de chaque note (mesur\u00E9es en hertz) trouv\u00E9es sur un piano standard avec 88 touches accord\u00E9es sur le la 440. Cette distribution de fr\u00E9quences s'appelle la gamme temp\u00E9r\u00E9e. Chaque hauteur successive se d\u00E9rive en multipliant les hauteurs pr\u00E9c\u00E9dentes par la racine douzi\u00E8me de deux. La fr\u00E9quence est doubl\u00E9e lors du passage d'une octave \u00E0 l'octave sup\u00E9rieure (ex : la3 (A4) = 440 Hz, la4 (A5) = 880 Hz) et la fr\u00E9quence est multipli\u00E9e par environ 1,5 lors du passage d'une note \u00E0 la quinte (ex : r\u00E93 (D4) = 293,66 Hz, la3 (A4) = 440 Hz). La notation \u00AB latine \u00BB est utilis\u00E9e depuis le XIIe si\u00E8cle dans les pays latins alors que la notation \u00AB gr\u00E9gorienne \u00BB ou \u00AB anglo-allemande \u00BB (plus ancienne) est actuellement utilis\u00E9e dans les pays anglo-germaniques et la plus largement utilis\u00E9e en Jazz, Pop et Rock."@fr . . . . "Dieser Artikel stellt eine Liste der Frequenzen aller T\u00F6ne der Klaviertastatur in der gleichstufigen Stimmung dar. Dazu die Notennamen auf Deutsch und auf Englisch. Neben der Verwendung von hoch- und tiefgestellten Zahlen f\u00FCr die Oktave ist auch die Notation mittels Strichen gebr\u00E4uchlich. Auf diese geht zum Teil auch die deutsche Aussprache der unten aufgef\u00FChrten Notation zur\u00FCck. Sie ist hier am Beispiel der Oktavierungen des Kammertons dargestellt: \n* A2 (auch A\u2019\u2019) = Subkontra-A \n* A1 (auch A\u2019) = Kontra-A \n* A = gro\u00DFes A \n* a = kleines A \n* a1 (auch a\u2019) = eingestrichenes A \n* a2 (auch a\u2019\u2019) = zweigestrichenes A \n* a3 (auch a\u2019\u2019\u2019) = dreigestrichenes A \n* a4 (auch a\u2019\u2019\u2019\u2019) = viergestrichenes A Beachte: \n* Der Kammerton (unser a1) wird in den USA auch als A4 bezeichnet. \n* Die Frequenzen sind rechnerische Werte und entsprechen nicht denen eines gut gestimmten Instrumentes (siehe Streckung). \n* Basierend auf psycho-akustischen Erkenntnissen h\u00F6ren wir Sinust\u00F6ne nicht linear; bis ca. 500 Hz verlaufen die logarithmische Frequenzskala und die logarithmische Mel-Skala nahezu proportional (100 Hz = 100 mel, 200 Hz = 200 mel); dar\u00FCber zeigen sich deutliche Abweichungen (1000 Hz = 850 mel, 8000 Hz = 2100 mel). Komplexe musikalische T\u00F6ne werden bis ca. 5 kHz ann\u00E4hernd wie die theoretische logarithmische Frequenz-Skala wahrgenommen. Fehler liegen innerhalb des gerade noch nicht wahrnehmbaren Bereichs. \n* In der zw\u00F6lfstufigen Tonleiter unterscheidet sich die Frequenz direkter Nachbart\u00F6ne um den Faktor. Die folgende Gleichung ergibt die Frequenz f aus der Tastennummer n, wie in der unten stehenden Tabelle gezeigt wird. Diese Gleichung kann auch folgenderma\u00DFen geschrieben werden: Die Tastennummer erh\u00E4lt man aus der Frequenz mit folgender Gleichung:"@de . . . . . . . "Freq\u00FC\u00E8ncies del piano"@ca . "Esta \u00E9 uma lista das frequ\u00EAncias fundamentais em hertz (ciclos por segundo) das teclas de um padr\u00E3o moderno de 88 teclas ou piano estendido de 108 teclas em temperamento igual a doze tons, com a 49\u00AA tecla, a quinta A (chamada A4),sintonizada a 440 Hz (referido como A440). Como cada oitava \u00E9 composta de doze degraus e equivale a duas vezes a frequ\u00EAncia (por exemplo, o quinto A \u00E9 440 Hz e a A da oitava superior \u00E9 880 Hz), cada passo sucessivo \u00E9 derivado pela multiplica\u00E7\u00E3o (ascendente) ou divis\u00E3o (descendente) do anterior pela d\u00E9cima segunda raiz de dois (aproximadamente 1,059463). Por exemplo, para obter a frequ\u00EAncia de um semitom de A4 (A\u266F4), multiplique 440 pela d\u00E9cima segunda raiz de dois. Para ir de A4 a B4 (at\u00E9 um tom inteiro, ou dois semitons), multiplique 440 duas vezes pela d\u00E9cima se"@pt . . . . . . . "This is a list of the fundamental frequencies in hertz (cycles per second) of the keys of a modern 88-key standard or 108-key extended piano in twelve-tone equal temperament, with the 49th key, the fifth A (called A4), tuned to 440 Hz (referred to as A440). Since every octave is made of twelve steps and since a jump of one octave doubles the frequency (for example, the fifth A is 440 Hz and the sixth A is 880 Hz), each successive pitch is derived by multiplying (ascending) or dividing (descending) the frequency of the previous pitch by the twelfth root of two (approximately 1.059463). For example, to get the frequency one semitone up from A4 (A\u266F4), multiply 440 by the twelfth root of two. To go from A4 to B4 (up one whole tone, or two semitones), multiply 440 twice by the twelfth root of t"@en . "\u662F\u6307\u92FC\u7434\u4E0A\u6BCF\u4E00\u500B\u9375\u6240\u7522\u751F\u7684\u8072\u97F3\u983B\u7387\uFF0C\u4EE5\u8D6B\u8332\u70BA\u55AE\u4F4D\u3002\u73B0\u4EE3\u7684\u92FC\u7434\u4E0A\u5171\u670988\u81F3108\u9375\u3002\u572888\u952E\u94A2\u7434\u4E0A\uFF0C\u7B2C49\u9375\uFF0C\u5373\u7B2C5\u500BA\uFF08\u4EA6\u7A31A4\uFF09\u4E00\u822C\u4F5C\u70BA\u8ABF\u97F3\u6A19\u6E96\u97F3\u3002\u73FE\u884C\u7684\u6A19\u6E96\u662F440\u8D6B\u8332\uFF0C\u4EA6\u7A31A440\u3002\u6B77\u53F2\u4E0A\u66FE\u6709\u4E0D\u5C11\u6A19\u6E96\uFF0C\u7531432\u81F3446\u8D6B\u8332\u4E4B\u9593\u7684\u6240\u6709\u5076\u6570\u90FD\u66FE\u7D93\u4F7F\u7528\u904E\u3002"@zh . . . . . . . "Esta \u00E9 uma lista das frequ\u00EAncias fundamentais em hertz (ciclos por segundo) das teclas de um padr\u00E3o moderno de 88 teclas ou piano estendido de 108 teclas em temperamento igual a doze tons, com a 49\u00AA tecla, a quinta A (chamada A4),sintonizada a 440 Hz (referido como A440). Como cada oitava \u00E9 composta de doze degraus e equivale a duas vezes a frequ\u00EAncia (por exemplo, o quinto A \u00E9 440 Hz e a A da oitava superior \u00E9 880 Hz), cada passo sucessivo \u00E9 derivado pela multiplica\u00E7\u00E3o (ascendente) ou divis\u00E3o (descendente) do anterior pela d\u00E9cima segunda raiz de dois (aproximadamente 1,059463). Por exemplo, para obter a frequ\u00EAncia de um semitom de A4 (A\u266F4), multiplique 440 pela d\u00E9cima segunda raiz de dois. Para ir de A4 a B4 (at\u00E9 um tom inteiro, ou dois semitons), multiplique 440 duas vezes pela d\u00E9cima segunda raiz de dois (ou apenas pela sexta raiz de dois, aproximadamente 1,122462). Esta lista de frequ\u00EAncias \u00E9 para um piano teoricamente ideal. Num piano real, a raz\u00E3o entre semitons \u00E9 ligeiramente maior, especialmente nas extremidades alta e baixa, onde a rigidez das cordas causa desarmoniosidade, i.e., a tend\u00EAncia para a composi\u00E7\u00E3o harm\u00F4nica de cada nota ficar sustenida. Para compensar isso, as oitavas s\u00E3o ajustadas ligeiramente mais amplas, esticadas de acordo com as caracter\u00EDsticas inarm\u00F4nicas de cada instrumento. Esse desvio do temperamento igual \u00E9 chamado de Curva de Railsback. A seguinte equa\u00E7\u00E3o d\u00E1 a frequ\u00EAncia f da n-\u00E9sima tecla, como mostrado na tabela: (a' = A4 = A440 \u00E9 a 49\u00AA tecla do piano padr\u00E3o idealizado) Alternativamente, isso pode ser escrito como: Por outro lado, a partir de uma frequ\u00EAncia no piano padr\u00E3o idealizado sintonizado para A440, obt\u00E9m-se o n\u00FAmero da tecla por:"@pt . "La frecuencia de afinaci\u00F3n del piano se consigue partiendo como base del sonido la 440, elegido por convenci\u00F3n. A continuaci\u00F3n se muestran las teclas de un piano virtual est\u00E1ndar con 88 teclas con las frecuencias, en ciclos por segundo (Hz), de cada nota. Esta distribuci\u00F3n de las frecuencias se conoce como temperamento igual, es decir, la octava est\u00E1 dividida en 12 semitonos perfectamente iguales (desde el punto de vista logar\u00EDtmico). Cada tono se obtiene multiplicando el anterior por la ra\u00EDz duod\u00E9cima de dos. Por ejemplo, normalmente el la de la octava central del piano (la3 seg\u00FAn la notaci\u00F3n franco-belga) es sintonizado a 440 Hz. Para obtener el siguiente semitono (la\u266F), es necesario multiplicar 440 Hz por la ra\u00EDz duod\u00E9cima de 2. Para pasar de la a si (es decir, dos semitonos), es necesa"@es . .