rdfs:comment
| - Elena Văcărescu (francouzsky Hélene Vacaresco, 21. září 1864 Bukurešť – 17. února 1947 Paříž) byla rumunsko-francouzská spisovatelka, jeden z posledních potomků slavné rumunské básnické rodiny Văcărescu. (cs)
- Elena Văcărescu, també anomenada Hélène Vacaresco (Bucarest, 21 de setembre de 1864 - París, 17 de febrer de 1947) va ser una escriptora romanesa-francesa, veritable propagadora de la cultura romanesa al món. Com a diplomàtica va ser la primera i única dona ambaixadora a la Societat de Nacions i promotora de la pau, els drets humans i la cooperació entre nacions. Com a dona de lletres fou llorejada per l'Acadèmia Francesa i també va ser la primera dona a esdevenir membre honorària de l'Acadèmia Romanesa. (ca)
- Hélène Vacaresco, rumänisch Elena Văcărescu (* 21. September 1864 in Bukarest; † 17. Februar 1947 in Paris) war eine rumänisch-französische Schriftstellerin und zweifache Preisträgerin der Académie française. Sie wurde vom französischen Außenminister Joseph Paul-Boncour und Paul Éluard zur „Botschafterin der rumänischen Kultur“ ernannt. (de)
- Elena Văcărescu, or Hélène Vacaresco (September 21, 1864 in Bucharest – February 17, 1947 in Paris), was a Romanian-French aristocrat writer, twice a laureate of the Académie française. (en)
- Elena Văcărescu, también llamada Hélène Vacaresco (Bucarest, 21 de septiembre de 1864-París, 17 de febrero de 1947) fue una escritora rumano-francesa, dos veces laureada por la Académie Française. (es)
- Hélène Vacaresco ou Elena Văcărescu, née le 21 septembre 1864 (3 octobre 1864 dans le calendrier grégorien) à Bucarest et morte le 17 février 1947 à Paris, est une femme de lettres et diplomate franco-roumaine, deux fois lauréate de prix littéraires de l'Académie française. (fr)
- Elena Văcărescu, nota anche con lo pseudonimo di Hélène Vacaresco (Bucarest, 21 settembre 1864 – Parigi, 17 febbraio 1947), è stata una scrittrice, poetessa e traduttrice rumena stabilita in Francia, cavaliere della Lègion d'honneur, la prima donna rumena a diventare membro d'onore dell'Academia Române. Insignita per due volte con il premio dell'Académie française, ha avuto un'intensa attività politica e letteraria a Parigi.Ebbe una storia d'amore e si fidanzò con il principe ereditario Ferdinand von Hohenzollern-Sigmaringen (diventato in seguito il re Ferdinand I), legame osteggiato dal primo re della Romania unita, Carol I e dal governo.. (it)
- Елена Вакареску (Вэкэреску) (рум. Elena Văcărescu, фр. Hélène Vacaresco; 21 сентября 1864, Бухарест — 17 февраля 1947, Париж) — румынско-французская писательница, поэтесса, переводчица, дипломат. Почётный член Румынской Академии, дважды лауреат Французской Академии (Grand Prix de la Francophonie). (ru)
- Elena Văcărescu (ur. 21 września 1864 w Bukareszcie, Zjednoczone Księstwa Mołdawii i Wołoszczyzny, zm. 17 lutego 1947 w Paryżu) – rumuńsko-francuska pisarka, poetka, tłumaczka i dyplomata. Dwukrotnie uhonorowana . Członkini honorowa Academia Română. (pl)
- Elena Văcărescu (även känd som Helene Vacaresco), född 21 september 1864 i Bukarest, död 17 februari 1947 i Paris, var en rumänsk-fransk poet. Văcărescu tillhörde en av Rumäniens förnämsta familjer och en kort tid förlovad med tronföljaren Ferdinand. Hon fick delvis sin uppfostran i Paris, där hon för övrigt mestadels uppehöll sig. Med Les chants d'aurore (1886) erövrade den tjugoåriga flickan ett pris i Franska akademien. Hon skrev vidare L'âme sereine (1896), Le rhapsode de la Dambovita (1899), Lueurs et flammes (1903) och Le jardin passionné (1908); hon översatte dessutom till franska skaldestycket "Jéhova" av Elisabet av Wied. På svenska finns Konungens gemål (översättning Ebba Nordenadler, Wahlström & Widstrand, 1907). (sv)
- Олена Вакареску (рум. Elena Văcărescu, фр. Hélène Vacaresco; 21 вересня 1864, Бухарест — 17 лютого 1947, Париж) — румунсько-французька письменниця, поетеса, перекладачка, дипломат. Почесний член Румунської Академії, двічі лауреат Французької Академії (Grand Prix de la Francophonie). (uk)
|