rdfs:comment
| - Charles Joseph Lebouc (Besançon, 22 de desembre de 1822 - Hyères, 6 de març de 1893) fou un violoncel·lista i compositor musical francès. Arribà a París als divuit anys i ingressà en el Conservatori, on fou deixeble de Franchomme, de Colet i de Halévy. El 1842 guanyà el primer premi de violoncel, el 1843 el segon d'harmonia i el 1844 el primer. Entrà a formar part de l'orquestra de l'Òpera, i va romandre en aquesta fins al 1848. Fou secretari del Societat de Concerts del Conservatori. Fundà les Soirées de musique classique, que veié prosperar. Va compondre diverses obres: La vision de Sainte Cécile, Souvenirs d'Italie, Ave verum, etc. (ca)
- Charles Joseph Lebouc (22 December 1822 – 6 March 1893) was a French cellist and composer. (en)
- Charles Joseph Lebouc (né à Besançon le 22 décembre 1822, décédé à Hyères le 6 mars 1893) est un violoncelliste français. (fr)
- Charles-Joseph Lebouc (* 22. Dezember 1822 in Besançon; † 6. März 1893 in Hyères) war ein französischer Cellist. Lebouc studierte am Conservatoire de Paris, wo er 1842 als Schüler von Auguste-Joseph Franchomme den ersten Preis im Fach Cello und 1844 als Schüler von Jacques Fromental Halévy den ersten Preis in Harmonielehre erhielt. Von 1844 bis 1848 war er Cellist im Orchester der Pariser Oper, danach war er bis 1884 Mitglied der Societé des Concerts de Conservatoire. (de)
- Шарль Жозеф Лебук (фр. Charles Joseph Lebouc; 22 декабря 1822 года, Безансон — 6 марта 1893 года, Йер) — французский виолончелист. Учился игре на виолончели в Парижской консерватории у Луи Норблена, Олива Васлена и Огюста Франкомма. Окончив курс в 1842 году, продолжал изучать гармонию под руководством Фроманталя Галеви. Автор виолончельной школы (фр. Méthode complete et pratique de Violoncelle), ряда камерных сочинений для своего инструмента. Лебуку посвящён струнный квартет Op. 75 Жоржа Онсло. (ru)
|
has abstract
| - Charles Joseph Lebouc (Besançon, 22 de desembre de 1822 - Hyères, 6 de març de 1893) fou un violoncel·lista i compositor musical francès. Arribà a París als divuit anys i ingressà en el Conservatori, on fou deixeble de Franchomme, de Colet i de Halévy. El 1842 guanyà el primer premi de violoncel, el 1843 el segon d'harmonia i el 1844 el primer. Entrà a formar part de l'orquestra de l'Òpera, i va romandre en aquesta fins al 1848. Fou secretari del Societat de Concerts del Conservatori. Fundà les Soirées de musique classique, que veié prosperar. Va compondre diverses obres: La vision de Sainte Cécile, Souvenirs d'Italie, Ave verum, etc. (ca)
|