rdfs:comment
| - أبو فارس عبد الله السعدي الحسني تلقب بالواثق بالله أحد أبناء السلطان أحمد المنصور الذهبي، ابن الخيزران وشقيقه الشيخ المأمون. بايعه أهل مراكش سلطانا على المغرب يوم الجمعة أواخر ربيع الأول من سنة 1012 هـ. (ar)
- Abu Faris Abdallah (Arabic: أبو فارس عبد الله السعدي), nicknamed al-Wathiq Billah (b. 1564 – d. 1608) was a Sub-divided ruler of the Saadi dynasty. He was one of the sons of Ahmad al-Mansur by on of his harem slave concubines named Elkheizourân (some cite her name as Eldjauher); and reigned in different parts of the country (1603–1608), the South, Marrakesh and Fez. He especially fought his half-brother Zidan Abu Maali (r. 1603–1627). (en)
- Abu Faris Abdallah ben Ahmad al-Mansur ben Muhammad Shaikh al-Mahdi (arabisch أبو فارس عبد الله, DMG Abū Fāris ʿAbd Allāh), mit dem Beinamen al-Wathiq bi-llah / الواثق بالله / al-Wāṯiq bi-llāh († August 1609 in Fès), war ein aus der Dynastie der Saadier stammender Sultan von Marokko. (de)
- Abou Faris Abdallah (arabe : أبو فارس عبد الله - né en 1564, mort en 1608) est le septième sultan de la dynastie saadienne. Il succéda à son père Ahmed el-Mansour et règne à Marrakech de 1603 à sa mort en 1608, pendant que son frère Mohammed ech Cheikh el-Mamoun règne à Fès. (fr)
- Abū Fāris ʿAbd Allāh (in arabo: أبو فارس عبد الله; ... – Fès, 1613) è stato un sultano del Marocco, appartenente alla dinastia sa'diana, era figlio di Ahmad al-Mansur. (it)
- Abu Faris Abedalá (em árabe: أبو فارس عبد الله; romaniz.: Abu Faris Abdallah), foi um rei de Marrocos da Dinastia Saadi, reinou entre 1603 e 1607. Foi antecedido no trono por Amade Almançor Saadi, e foi seguido no trono por Zidane Nácer. (pt)
- Абу Фаріс Абдаллах ібн Ахмад аль-Хасані аль-Ватік біллах (араб. أبو فارس عبد الله السعدي الحسني تلقب بالواثق بالله; нар. 1564–1609) — султан Марокко з династії Саадитів в 1603—1608 роках. (uk)
- Abu-Faris Abd-Al·lah ibn Àhmad fou sultà sadita. Va governar nominalment a Fes del 1603 al 1604 o 1605, i a Marràqueix del 1603 al 1606. Era un home obès i que patia atacs d'epilèpsia. Després de la batalla dels tres reis, el 4 d'agost de 1578, Ahmad al-Mansur fou proclamat sultà i Mahammad al-Mamun designat hereu i governador de Fes. El 2 de novembre de 1584 Abu Faris Abd Allah va fer el jurament al seu germà hereu i va rebre del pare el govern del Sus. A causa de l'homosexualitat i la manca de creences religioses d'al-Mamun, i com que aquest no obeïa al seu pare Ahmad al-Mansur, aquest va decidir anar a Fes en persona i va sortir a l'octubre del 1602 deixant com a virrei de Marràqueix a Abu Faris. Al-Mamun va fugir però fou entregat pel xeic amb el qual s'havia refugiat i empresonat a Me (ca)
|